Una aproximación a la historia del trabajo de carga y descarga en el puerto de Tarragona, España (c.1790-1936)

##plugins.themes.bootstrap3.article.main##

Brendan von Briesen

Resumen

La historiografía tradicionalmente hegemónica de la historia del trabajo descarta la continuidad entre los gremios y los sindicatos. Aquí, estudiamos un ejemplo muy claro de que, en algunos casos, sí hubo una continuidad directa. Por ende, Tarragona representa una experiencia importante en el desarrollo del sistema gremial del antiguo régimen al sistema capitalista – un proceso ligado en sus momentos a los cambios de régimen político, el ciclo de crises y transformaciones en las actividades económicas y la transición de la vela al vapor (entre otros factores). Cuando la abolición de los gremios llegó al sector de transporte marítimo a finales del siglo XIX (cuatro décadas después de la abolición general de los gremios en toda España), el gremio horizontal del antiguo régimen pasó a reconstituirse en 1873 como una “Sociedad” que funcionaba como un colectivo laboral, miembro de la Asociación Internacional del Trabajo (AIT, la Primera Internacional). En 1897 este colectivo pasó a limitar sus actividades a las de una sociedad de socorro mutuo (basado en su antigua tradición de apoyo mutuo a través de la cofradía del gremio).  Dos décadas después, cerca 1915, aparece una sociedad obrera (sindical) del sector, la cual duró, por lo menos, hasta la irrupción de la Guerra Civil.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

##plugins.themes.bootstrap3.article.details##

Cómo citar
von Briesen, B. (2021). Una aproximación a la historia del trabajo de carga y descarga en el puerto de Tarragona, España (c.1790-1936). Historia Regional, (46), 1-27. Retrieved from https://www.historiaregional.org/ojs/index.php/historiaregional/article/view/586
Sección
Dossier
Biografía del autor/a

Brendan von Briesen, Universitat de Barcelona

Máster y Doctor en Historia Económica (Universitat de Barcelona). Red Europea de Historia del Trabajo e investiga con el grupo consolidado “Trabajo, Instituciones y Género” (TIG, U. Barcelona) y en el Proyecto de la European Research Council “Seafaring Lives in Transition” (SeaLiT), España.

Citas

Alemany, J., Blay, J., Roquer, S., & Junta del Puerto de Tarragona. (1986). Puerto de Tarragona: Historia y actualidad. Junta del Puerto.

Alió Ferrer, J. (2009). Els agents portuaris de Tarragona (fins a 1985). Port de Tarragona, Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats, Servei de Publicacions: Arola Editors.

Arnabat Mata, R. (2020. La Base de dades de l’Associacionisme català contemporani. Canemàs: revista de pensament associatiu, 19, 37-47, Recuperado de: https://raco.cat/index.php/canemas/article/view/386647

Bellucci, S., Corrêa, L. R., Deutsch, J.-G., & Joshi, C. (Eds.). (2014). Labour in Transport: Histories from the Global South (Africa, Asia, and Latin America), c. 1750–1950. Cambridge University Press.

Casanova, J. (2007). Historia de España: República y Guerra Civil: Vol. VIII. Crítica/Marcial Pons.

Cole, P., & Hart, J. (2018). Trade, Transport, and Services. En K. Hofmeester & M. van der Linden (Eds.), Handbook The Global History of Work (pp. 277–295). Walter de Gruyter GmbH & Co KG.

Colldeforns Lladó, F. de P. (1951). Historial de los Gremios de Mar de Barcelona, 1750–1865. Gráficas Marina; Universitat de Barcelona.

Crespo Solana, A. (2018). El comercio colonial español de la Carrera de Indias: Historiografía y método en el análisis de una estrategia de redes. Anuario de Estudios Americanos, 75(2), 577–606.

Davies, S., Davis, C. J., de Vries, D., van Voss, L. H., Hesselink, L., & Weinhauer, K. (Eds.). (2000). Dock Workers: International Explorations in Comparative Labour History, 1790–1970 (Vol. 1–2). Ashgate Pub Limited.

Delso, J. P. C. (2009). Vísperas de la revolución. El congreso de la CNT (1936). Germinal: revista de estudios libertarios, 7, 97–132.

Díez Rodríguez, F. (2001). El gremialismo de Antonio de Capmany (1742–1813). La idea del trabajo de un conservador ingenuo. Historia y Política, 5, 171–206.

Domínguez Agudo, M. R. (2004). El Estatuto de Bayona [Ph.D.]. Universidad Compultense de Madrid, Facultad de Derecho.

Duch Plana, M. (1994). República, reforma i crisi. El Camp de Tarragona (1931-1936). Edicions El Mèdol. Tarragona.

Epstein, S. R. (1998). Craft guilds, apprenticeship, and technological change in preindustrial Europe. Journal of economic history, 58, 684–713.

Epstein, S. R. (2008). Craft guilds in the pre-modern economy: A discussion. The Economic History Review, 61(1), 155–174.

Epstein, S. R., & Prak, M. R. (Eds.). (2008). Guilds, innovation, and the European economy, 1400–1800. Cambridge University Press.

Escoda Múrria, C. (2010). Els Presidiaris, constructors del Port de Tarragona. Drassana: revista del Museu Marítim, 18, 137–144.

España (Marina), Gobierno de. (1802). Ordenanza de S. M. para el Regimen y Gobierno Militar de las Matriculas de Mar. Imprenta Real.

Espinalt y Garcia, B. (1781). Atlante español o descripción general geográfica, cronológica e histórica de España [...]: Vol. V. Biblioteca del Banco de España.

Ferrer, L. (2012). The diverse growth of 18th-century Catalonia: Proto-industrialisation? Catalan Historical Review, 5, 67–84.

Fontana i Làzaro, J. (2007). Historia de España: La Epoca del Liberalismo: Vol. VI (J. Fontana i Làzaro & R. Villares, Eds.). Crítica; Marcial Pons.

Garcia i Domingo, E. (2017). “La hermana mayor”: Las difíciles relaciones entre la marina mercante española y la Armada (1802-1932). Hispania, 77(255), 217–249.

Garcia i Espuche, A. (2007). Espais urbans de la gent de mar: Barcelona segles XIV al XVIII. Drassana: revista del Museu Marítim, 15, 36–53.

Gómez Cruz, M. C. (1990). La Ciudad de Tarragona en la Época de la Dictadura de Primo de Rivera [Ph.D., U. Barcelona (Tarragona)]. U. Barcelona, Dept de Historia Contemporánea.

González Huix, F. J. (1995). El puerto y la mar de Tarragona durante la Guerra Civil, 1936-1939 (Número 98). Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV.

González Márquez, M. (2011). El Serrallo de Tarragona: De barrio marinero a enclave temático para turistas y visitantes. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 11, 115–130.

González Urién, M., & Revilla González, F. (1981). La C.N.T. a través de sus congresos (1a ed). Editores Mexicanos Unidos.

Gutiérrez Soto, J. (2017). La figura del consignatario de buques [Fin de Master (Negocios y Derecho Maritimo), U. Pontifica de Comillas]. Repositorio [Digital] de la U. Pontifica Comillas.

Heras Caballero, P. A. (1994). El sexenio democrático en la ciudad de Tarragona (1868-1874). U. Rovira y Virgili.
Hernández i Sanahuja, B. (2002). Historia del puerto de Tarragona desde su origen hasta nuestros dias. Port de Tarragona (facsímil).

Hyman, R. (1989). The sound of one hand clapping: A comment on the “rank and filism” debate. International Review of Social History, 34(2), 309–326.

Ibarz, J. (2016, marzo 31). Recent trends in dock workers history. Working Group on Maritime Labour History. XI European Social Science History Conference, Valencia, Spain.

Ibarz, J. (2020). Fin del sistema gremial, liberalismo y desarrollo de unas relaciones de trabajo capitalistas en el puerto de Barcelona, 1834-1873. Ayer: Revista de Historia Contemporánea, 120(4).

Ibarz, J., & Romero Marín, J. (2009). L’abolició de la Matrícula de Mar i les tasques de càrrega i descàrrega al port de Barcelona, 1868–1874. Barcelona quaderns d’història, 15, 255–270.

Ibarz, J., & von Briesen, B. J. ([en prensa]). From Corporations to Companies: The Development of Capitalism in Maritime Cargo Handling in the Port of Barcelona (c.1760–1873). International Labor and Working-Class History.

Juliá, S. (1981). Un sindicalismo de movilización de masas en el Madrid de la Segunda República. En S. Castillo, C. Forcadell, M.-C. García-Nieto, & J. S. Pérez Garzón (Eds.), Estudios de Historia de España: Homenaje a Manuel Tuñon de Lara (pp. 151–160). U. Internacional “M. Pelayo”.

Lambie, Monique., & Aymes, J. René. (Eds.). (2008). Ilustración y liberalismo, 1788–1814: Palacio Real de Madrid, octubre 2008-enero 2009. Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales : Patrimonio Nacional.

Lis, C., & Soly, H. (1994). “An Irresistible Phalanx”: Journeymen Associations in Western Europe. International Review of Social History, 39, 11–52.

Llovet, J. (1984). La Catalunya marítima a la segona meitat del segle XVIII. La revista de matrículas de Luis Muñoz de Guzmán (1786). Primer Congrés d’Història Moderna de Catalunya:[Barcelona, del 17 al 21 de desembre de 1984: actas], 711–720.

López Bonillo, D., & Rovira i Gómez, S.-J. (1986). El puerto de Tarragona (1a ed). Caja de Pensiones “La Caixa”.

López Miguel, O., & Mirabet Cucala, M. (1995). La Institucionalización de la Matrícula de Mar: Textos normativos y consecuencias para la Gente de Mar y Maestranza. En C. Martínez Shaw (Ed.), El derecho y el mar en la España moderna (pp. 217–239).

Lucassen, J., De Moor, T., & van Zanden, J. L. (Eds.). (2008). The Return of the Guilds. Cambridge University Press.
Martínez Shaw, C., & Oliva Melgar, J. M. (Eds.). (2005). Sistema atlántico español (siglos XVII-XIX). Marcial Pons Historia.

Muñoz Navarro, D. (2008). Las cofradías de cargadores del Grau y el comercio marítimo en la Valencia moderna. En Estudios de historia moderna: En homenaje a la profesora Emilia Salvador Esteban (pp. 729–746). Universitat de València.

Nieto Sánchez, J. A., & Zofío Llorente, J. C. (2015). Los gremios de Madrid durante la Edad Moderna: Una revisión. Áeas. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 34, 47–61.

Nieto Sánchez, J. A., & Zofío Llorente, J. C. (2016). The return of the guilds: A view from early modern Madrid. Journal of Social History, 50(2), 247–272.

Ogilvie, S. (2019). The European Guilds: An economic analysis. Princeton U. Press.

Pascali, L. (2017). The wind of change: Maritime technology, trade, and economic development. American Economic Review, 107(9), 2821–2854.

Recasens Llort, J. (2019). La repressió franquista a Tarragona. P.U. Rovira i Virgili.

Roca Vernet, J. (2019). La vaga de La Canadenca: El Waterloo de la CNT i la jornada laboral de les vuit hores. Barcelona quaderns d’història, 26, 99–118.

Roca Vernet, J., & Miquel Magrinyà, N. (2021). La bullanga de Barcelona: La ciutat en flames: 25 de juliol de 1835 (Primera edició). Rosa dels Vents.

Sabaté i Bosch, J. M. (1992). El Gremi de Marejants (Societat Marítima i Protectora): Una aproximació històrica. [Ajuntament]: Gremi de Marejants.

Simón, E. P. (2006). La Guerra Civil espanyola al Camp de Tarragona: Apunts a l’estat de la qüestió. Quaderns de Vilaniu, 141–159.

Soriano Jiménez, I. C. (2016). L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes. Publicacions Universitat Rovira i Virgili.

Termes Ardévol, J. (1972). Anarquismo y sindicalismo en España. La I Internacional (1864-1881). Barcelona, Ed. Ariel.

Termes Ardévol, J. (2011). Història del moviment anarquista a Espanya (1870-1980). Avenç.

Valdaliso, J. M. (1992). La transición de la vela al vapor en la flota mercante española: Cambio técnico y estrategia empresarial. Revista de Historia Economica-Journal of Iberian and Latin American Economic History, 10(1), 63–98.

Vázquez Lijó, J. M. (2005). La Matrícula de Mar y sus repercusiones en la Galicia del siglo XVIII [PhD Thesis]. U. Santiago de Compostela.

von Briesen, B. J. (2020). “The guild […] manufactures nothing, nor produces any artifact”: Barcelona’s seven maritime cargo handling guilds, c.1760–1840. International Review of Social History, 65(3), 399–431. DOI: https://doi.org/10.1017/S0020859020000012

Webb, S., & Webb, B. (1894). The history of trade unionism (1920 ed. reprint). Green (Augustus M. Kelly ).

Williams, D. M. (2003). Recent trends in maritime and port history. En R. Loyen, P. D. E. Buyst, & P. D. G. Devos (Eds.), Struggling for Leadership: Antwerp-Rotterdam Port Competition between 1870 –2000 (pp. 11–26). Physica-Verlag HD. DOI: https://doi.org/10.1007/978-3-642-57485-6_2

Zamora Terrés, J. (1997). El sindicato libre de la marina mercante, un intento de unidad sindical: Notas para una historia del movimiento obrero en la marina mercante [Ph.D.]. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).